Materials

Al voltant de les Bases d'ortografia valenciana signades a Castelló en 1932

La normativització del valencià ha sigut motiu de controvèrsia. Per a fer-se una opinió fonamentada res millor que accedir a les fonts i llegir els debats previs a l'aprovació Bases d'ortografia valenciana que es coneixen actualment com a Normes de Castelló o del 32. Ací podeu consultar alguns documents -no sempre fàcils de trobar- que són interessants per a conéixer esta part de la nostra història.

Lluís Revest i Corzo fon secretari de la Societat Castellonenca de Cultura i exercí un paper fonamental en la gestació de l'acord i aprovació de les Normes de Castelló. En el seu llibre La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu defenia l'adopció de l'ortografia adoptada per l'Institut d'Estudis Catalans però amb adaptacions significatives a la realitat lingüística valenciana i amb el manteniment de la morfologia i gramàtica valencianes.

• Revest,Lluís (1930) La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu.

Ramon Aramon i Serra (R. A. i S.), jove filòleg ajudant de Pompeu Fabra, publicà dos articles d'opinió en la revista Acció Valenciana en 1930 i 1931 en què criticava les actituds "dialectalitzants" dels escriptors valencians i els demanava que adoptaren la morfologia catalana. Eixa visió centralista catalana, elitista i uniformista de la llengua fon seguida per una editorial de la revista en defensa de la dignitat de la llengua valenciana publicada el número següent. Aramon, format a Alemanya, fon secretari general de l'IEC del 1942 al 1989, on mantingué les postures lingüístiques de la seua joventut.

• Aramon i Serra, Ramon. "Notes lingüístiques I". Acció Valenciana, 1930 (15): 2.
• Aramon i Serra, Ramon. "Notes lingüístiques II. Llengua literària i dialecte". Acció Valenciana, 1931 (20): 1-2.
• "Per la dignitat de la llengua valenciana". Acció Valenciana, 1931 (21): 1.

El valencianisme del primer terç del segle XX

Teodor Llorente Falcó, fill de Teodor Llorente i Olivares i també director de Las Provincias durant molts anys, és un testimoni de primera mà de la ideologia valencianista peri-republicana, que sorprén per la vigència de gran part del seu argumentari. Vicent Baydal en féu una bona anàlisi en tres entrades del seu blog Vent d Cabylia del recull d'articles publicats amb el pseudònim de Jordi de Fenollar en el citat diari en els anys que van de la fi de la dictadura de Primo de Rivera a la proclamació de la II República. Ja en el 2010 es queixava Baydal de les dificultats d'accedir als dos llibrets. En espera d'una edició més professional, els pose a l'abast de qui puga estar-ne interessat.

• Llorente Falcó, Teodor [Jordi de Fenollar]. [s.a., ca. 1930] En defensa de la personalitat valenciana. Tomo I. 2ª ed.
• Llorente Falcó, Teodor [Jordi de Fenollar]. [s.a., ca. 1930] En defensa de la personalitat valenciana. Tomo II. 2ª ed.